30 Abril 2021

«Centrar-nos en l’espai per millorar l’aprenentatge»

El treball reflexiu i propositiu de l’equip de Smart Classroom Project en el monogràfic publicat per l’editorial Graó en la seva revista ‘Aula d’innovació educativa’.

En els últims anys, l’interès per la relació entre espai i aprenentatge en les institucions educatives s’ha incrementat. Això es deu en part al fet que els entorns on una persona passa al voltant de 17.500 hores durant la seva vida es mantenen gairebé inamovibles: l’espai per aprendre a les escoles no ha experimentat pràcticament canvis respecte a la seva configuració i estructura des de fa dècades.

Sorgeixen d’aquest escenari nombroses preguntes: Com repensar els espais educatius?, quin impacte tenen en la innovació docent?, com millorar els aprenentatges de l’alumnat?, com podem alinear els entorns a l’aprenentatge des d’un enfocament contemporani i basat en l’evidència científica?, quins elements per millorar els espais escolars es poden utilitzar?, necessitem realment aules que reprodueixin sempre els mateixos elements de tot per a cada un dels alumnes?, quins han de ser els recursos digitals que han d’ocupar els espais d’aprenentatge?, com podem decidir quin és la millor i el que millor respongui a metodologies actives?

Aquests i altres interrogants van ser abordats des de la reflexió, l’experiència i l’evidència científica per en Guillermo Bautista Pérez, l’Anna Escofet Roig, la Marta López Costa i la Maria Casanovas Bayo, integrants de l’equip d’investigació Smart Classroom Project, qui van participar coordinant el monogràfic de l’edició d’abril de la revista ‘Aula d’innovació educativa’ a través d’un nombre titulat “Espai, benestar i aprenentatge a l’escola”.

 

«Espai, benestar i aprenentatge a l’escola», Guillermo Bautista Pérez, Anna Escofet Roig, Marta López Costa y María Casanovas Bayo. Font: pròpia

La revista ‘Aula d’innovació educativa’, publicada per l’editorial Graó, desenvolupa una tasca divulgativa entre el professorat i els especialistes de primària, identificant-se amb una línia de reflexió plural i oberta. És una eina professional de coneixement, de comunicació i d’acció, que permet estar a el dia, resoldre els problemes pràctics i teòrics a l’aula, fomentar una actitud investigadora sobre la pràctica educativa i informar sobre nous recursos i propostes en el camp de l’ensenyament.

 

Portada de ‘Aula d’innovació educativa’. Font: pròpia

 

Smart Classroom Project: redissenyant els espais i els entorns d’aprenentatge

Amb l’objectiu d’acompanyar els centres en el procés de redisseny dels espais educatius per fomentar el benestar físic i emocional, l’aprenentatge i la millora educativa, neix Smart Classroom Project. El projecte sorgeix de la investigació iniciada l’any 2016, i paral·lelament a la investigació, ofereix un acompanyament als centres per impulsar aquesta millora. A través d’un procés participatiu, alumnat, mestres, docents, equips directius, famílies i altres membres de la comunitat educativa, treballen conjuntament i guiats per l’equip de recerca, per dissenyar les noves smart classrooms.

A continuació, es detallen alguns punts destacats de les reflexions realitzades per l’equip de Smart Classroom. Es pot accedir a l’monogràfic virtual complet, a través d’aquest enllaç:

  • Repensar les aules, els passadissos, el pati, el menjador, i la resta d’espais és una oportunitat per a la innovació docent, la millora dels aprenentatges de l’alumnat i l’avenç del projecte educatiu dels centres.
  • Pel que fa a la pedagogia, els espais de l’escola no estan dissenyats per potenciar el confort o el benestar, ni tampoc estan alineats a com s’entén l’aprenentatge des d’un enfocament contemporani. Les aules no conviden a la co-docència, l’aprenentatge col·laboratiu, l’autonomia, l’exploració, el diàleg, la concentració o la creativitat, sinó que responen a una visió tradicional de l’ensenyament i l’aprenentatge.
  • El més important és adquirir consciència i sensibilitat cap al canvi necessari per poder fer millores progressives que reverteixin mica en mica en la millora dels aprenentatges: centrar-nos en la flexibilitat, l’organització i la funcionalitat que ens permetran planificar l’aprenentatge amb diferents tipus d’agrupaments, diferents moments durant una mateixa sessió o amb activitats de diferent naturalesa.
  • L’ordre i la lògica organitzativa de l’espai també permetrà que l’alumnat es desenvolupi amb molta més facilitat i autonomia, i a més farà també que l’espai sigui molt més inclusiu.
  • Reflexionar sobre el paper que juguen el color, l’ornamentació, les textures, els materials, etc., a l’hora de configurar un espai i també adequar l’espai respecte a la llum, tant la natural, que haurem d’aprofitar i regular sempre que sigui necessari, com l’artificial, que permetrà crear ambients diferents segons l’activitat. L’acústica és també un factor fonamental de benestar, afavoridor o distorsionador de la comunicació.

«Habilitació de l’entorn de la tecnologia digital». Font: pròpia

 

  • La tecnologia digital, eix vertebrador de la innovació educativa en les tres últimes dècades. Aula d’ordinadors, pissarra digital interactiva, ordinadors portàtils, tauletes … però tot i la integració d’aquests elements tan potents didàcticament, l’espai amb prou feines ha canviat.
  • Tot i que la implementació de les tecnologies digitals en els sistemes educatius no significa necessàriament la millora i l’avanç dels espais d’aprenentatge, els espais enriquits amb tecnologia digital poden exercir diverses funcions clau en el procés de canvi, inclosa la possibilitat d’adaptar l’aprenentatge a les necessitats i ritmes individuals de l’alumnat, amb una doble responsabilitat.
  • No hi ha una única forma d’integració de la tecnologia digital en els espais.
  • Canviar un espai escolar pot resultar econòmicament costós, però hi ha exemples d’escoles que amb pocs recursos i una clara voluntat de canvi, juntament amb la participació de tota la comunitat educativa, han aconseguit donar un salt endavant en la millora dels seus espais, que van millorant progressivament i el que és més important: quan els docents es troben uns espais que s’allunyen dels espais tradicionals, més confortables, flexibles i organitzats, poden repensar també la seva docència.

És important entendre que innovar l’espai a l’escola no és una qüestió de millorar només un espai. Assumir la millora de l’espai escolar ha d’anar de la mà d’una clara voluntat de millora del projecte educatiu. Per a això cal implicar, en la mesura del possible, a tota la comunitat educativa, començant pel major nombre possible de particpants del claustre