28 Gener 2021

Els espais i el projecte educatiu de l’Escola Octavio Paz

L’Escola Octavio Paz, situada al barri Navas de Barcelona, és un Centre Públic que ofereix Educació Infantil i Primària inaugurada el curs 1993-1994. Els espais interiors s’han anat actualitzat per donar resposta a les noves metodologies educatives. En Xavi López, Director del centre, va impulsar desde la seva incoporació fa 6 anys i juntament amb el seu equip, un nou canvi enfocat a la transformació dels espais per impulsar l’evolució pedagògica. Ara, el centre és un referent per les escoles de primària, tant pel que fa al projecte educatiu com en l’organització pedagògica i la configuració dels seus espais.

El centre forma part d’un edifici d’habitatges i consta de tres plantes que es caracteritza per tenir una estructura amb replans i passadissos interiors amples i amb aules que miren a l’exterior. Hi ha dos patis, un a la planta baixa i un altre al primer pis al qual s’accedeix per un replà exterior.

L’Escola Octavio Paz, era una escola tradicional, on la configuració de les aules es caracteritzaven per ser espais fixes amb taules en fila encarades a la pissarra i a la taula del mestre. Espais que acompanyaven a la realització d’activitats dirigides. Quan en Xavi Lopez es va incorporar com a Director, ara fa sis anys, va tenir clar que aquest canvi de direcció era una oportunitat per plantejar un nou model educatiu.

Des de llavors, explica en Xavi, que els espais d’aprenentatge han anat evolucionant en concordancia a l’evolució del nou projecte educatiu. Els espais s’han anat transformant  per acompanyar la nova metodologia. Si el nou projecte educatiu contempla el diàleg, la comunicació i el benestar emocional, els espais han de respondre a aquestes necessitats pedagògiques. Els ambients es caracteritzen per promoure les habilitats i competències del dia dia, com la lectura o la construcció. Son espais adaptables, que permeten diferents configuracions segons les propostes educatives. La cura pels espais entesos com espais d’aprenentatge, està ara arrelada a la cultura de treball dels alumnes i mestres d’aquest centre. 

La transformació de l’espai, diu el Director, ha condicionat la manera en que el mestre o la mestra acompanya i entén la seva funció. Les aules tradicionals s’han transformat en espais que permeten la interacció, el moviment, la col·laboració. El centre és un espai lliure que permet llibertat d’el.lecció. L’espai és un recurs essencial que permet un aprenentatge més productiu i significatiu.  El confort permet arribar de manera més ràpida al contingut i a les competències d’ensenyament. Són espais que conviden al diàleg i a l’exploració. Espais comuns connectats i mobiliari com sofàs, catifes, taules rodones, estan disposats arreu de l’espai amb una total intencionalitat per tal d’assolir els objectius pedagògics. Els colors neutres, fonamentalment blancs, i els materials naturals com la fusta, son escollits perquè desprenen calidesa i benestar.

Un centre, com molts altres, amb recursos econòmics molt limitats, pero que poc a poc han anat fent canvis ambientals, amb l’ajuda de families voluntaries. Aquesta col.laboració és un altre exemple de coherencia per connectar les famílies amb l’escola.

En Xavier López remarca que l’objectiu principal és que els nens i nenes es sentin còmodes, com a casa. Per materialitzar els canvis, compten amb una estrategia participativa anomenada “el consell d’infants”, on cada representat de cada grup aporta les seves idees i pràctiques de millorar per adaptar un espai exterior, passadissos, aules… D’aquesta manera tota la comunitat educativa reflexion en aquella utilitat que necessiten, escolten la veu del nen i la nena, ja que tot està organitzat entorn els seus interessos i inquietuds i necessitats. Aquest consell està vinculat a les assemblees diaries que es fan a les aules i recullen cada mes o cada dos mesos les necessitats dels grups. Està composat per equip directiu, famílies, nens i nenes i personal de menjador, entre altres. Els canvis que es fan a l’espai, són doncs contrastats i fonamentats prèviament, i són propostes fetes per l’alumnat que després veuen materialitzats, i per tant, els valoren/cuiden. Aquest curs, per exemple, han habilitat un espai amb màquines de cosir. Han creat noves caixes d’aprenentatge i esta en marxa una nova proposta anomenada “cuina pedagogica”. L’adequació de l’espai va de la mà a la nova proposta educativa. Compten també, amb un espai de Tinkering, amb una nombrosa  gama de materials i recursos que permeten explorar la creativitat.

 

Pel que fa a la dimensió digital, ara tenen pantalles interactives, portàtils per cada alumne de la comunitat de grans i van adquirint més material en funció de les necessitats que van sortint en relació als projectes que es treballen, com ara la robòtica, o la programació. 

El que més condiciona a l’hora de canviar els espais, explica en Xavier, son els recursos econòmics. Ara bé, també afirma que si es té clar que l’espai és crucial per educar és un objectiu prioritari que cal perseguir.

Els espais exteriors i els passadissos s’integren a l’espai habitual de treball. Els nens i nenes treballen en petits grups d’intercicles, guiats pels mestres, fent ús de tot el que els aporta l’espai per aprendre. Treballen de manera activa i col.laborativa, a les aules i als passadissos, amb un ambient caracteritzat pel respecte i la calma.



 

Finalment, ens explica que la pandèmia ha posat en valor la manera d’entendre aquest projecte educatiu. Ha permès millorar el que tenien. Dins de les mesures sanitaries han aprofitat per crear grups amb edats barrejades, i han aprofitat altres espais, com el teatre i menjador, com espais d’aprentatge. Han fet d’aquesta situació excepcional una oportunitat per continuar avançant el seu projecte educatiu.