26 Juny 2020

Las conclusions més exitoses i rellevants de les Smart Classrooms

Marina Melià ha realizat, en el marc del grup d’investigació de Smart Classroom Project, el TFG de Magisteri. Publica aquesta entrada on resumeix les conclusions més exitoses i rellevants de les smart classrooms a nivell internacional, i les observacions fetes a centres de Catalunya.

Smart Classroom Project ha implementat cinc prototips d’aules intel·ligents a tres escoles d’infantil i primària i a dos instituts de Catalunya i ara es troba en un procés d’avaluar el seu èxit. El meu Treball Final de Grau (TFG) ha pretès col·laborar amb aquest projecte realitzant una revisió teòrica sobre deu experiències que han analitzat l’èxit de les smart classrooms a Austràlia, Anglaterra i Estats Units. I, a partir d’aquí, s’ha dissenyat un qüestionari per recollir les percepcions dels alumnes que han utilitzat els prototips de smart classroom que ha dissenyat Smart Classroom Project. El recull d’aquestes dades permetrà conèixer què està funcionant en el nou espai físic d’aprenentatge i què es pot millorar.

En aquests deu estudis analitzats, s’ha observat que hi ha una tendència a què les aules intel·ligents faciliten i exigeixen que els docents s’allunyin d’un enfocament pedagògic centrat en el mestre a un enfocament centrat en l’alumnat, on el procés d’ensenyament i aprenentatge és més actiu, col·laboratiu, flexible i informal. Tot i que existeix un vincle entre l’espai físic d’aprenentatge i un possible canvi en l’enfocament pedagògic, no implica causalitat. És la voluntat dels docents, juntament amb les facilitats de l’aula, el que fa que hi hagi un canvi en la pedagogia. A més, s’ha observat que en una aula més convencional també es pot organitzar de manera que es realitzin experiències d’aprenentatge flexibles, col·laboratives i centrades en l’alumnat, però la manera en què estan dissenyades les smart classroom potencia encara més la col·laboració, la flexibilitat i l’adaptabilitat per adoptar un enfocament centrat en l’alumnat i atendre, d’aquesta manera, les necessitats educatives dels alumnes de la societat actual.

L’avaluació dels espais d’aprenentatge des d’una visió pedagògica està en els seus inicis, ja que gran part de les investigacions se centren únicament amb el disseny físic de l’espai. L’estudi realitzat en el meu TFG ha contribuït en l’avaluació dels espais d’aprenentatge des d’una orientació pedagògica perquè no només s’ha elaborat un instrument per valorar les característiques de l’espai, sinó que ha tingut en compte l’impacte de l’espai en aspectes pedagògics com la implicació dels estudiants en l’aprenentatge o la relació entre aquests i el professorat. L’element pedagògic en una investigació on s’avalua l’espai físic d’aprenentatge resulta imprescindible perquè aquest és el lloc on es desenvolupen unes pràctiques que estan, d’alguna manera, condicionades a aquest espai.