23 Abril 2021

Un Treball de Recerca de Batxillerat destaca la influència positiva que tenen els espais físics en el procés d’aprenentatge

El treball, realitzat per Mariona Brusi Ferrés, estudiant de l’Institut Montilivi de Girona, va consistir en la creació d’un robot que mesura les condicions mediambientals de l’aula i el disseny d’una proposta per a la seva remodelació que peremeti millorar l’aprenentatge seguint els principis de la neuroarquitectura . En el marc de la investigació, el coordinador d’el projecte “Smart Classroom”, Guillermo Bautista, va ser entrevistat amb el propòsit d’aportar la seva experiència en el re-disseny d’espais basats en evidència científica.

Una tendència que està prenent cada vegada més força és el re-disseny d’espais educatius per tal de millorar les condicions d’aprenentatge dels / les estudiants. Així ho destaquem en el nostre article, ‘L’espai d’aprenentatge com a tendència educativa per al 2021’. L’increment d’investigacions relacionades sobre com els canvis de les condicions dels espais educatius potencien l’aprenentatge tranquil i agradable, i fomenten el benestar dels / les alumnes evidència l’interès d’estudiants i professionals en aprofundir sobre la importància de l’enllaç entre els factors pedagògics, ambientals i tecnològics.

En aquesta oportunitat, la Mariona Brusi Ferrés, estudiant de l’Institut Montilivi de Girona, ha desenvolupat un treball d’investigació fonamentat en les experiències de Smart Classroom que corrobora, amb evidència científica, la influència que tenen els espais físics en el cervell. La proposta, anomenada “Neuroarquitectura i Robòtica a l’aula” va ser realitzada a partir de la creació d’un robot que mesura les condicions mediambientals d’una aula i el posterior disseny en 3D de la seva remodelació per millorar l’aprenentatge, seguint els principis de la neuroarquitectura .

“La neuroarquitectura és una disciplina en la qual neurocientífics i arquitectes treballen conjuntament amb l’objectiu de dissenyar i construir espais centrats en el funcionament de el cervell de les persones que els ocupen. La investigació realitzada fins al moment en neuroarquitectura apunta que existeixen diversos elements de l’entorn que influeixen en la resposta del cervell. En el camp de l’educació, s’ha evidenciat que els factors que tenen una major influència en el procés d’aprenentatge dels alumnes es poden classificar en 3 grups: elements de naturalitat (llum, temperatura i qualitat d’aire), elements d’individualització ( flexibilitat i propietat) i nivell d’estimulació (complexitat i color) “, explica Mariona.

La part pràctica de la feina, va consistir en una primera anàlisi de l’aula actual realitzant els plànols en 2D utilitzant AutoCAD i el disseny 3D utilitzant SketchUp; la creació del robot, utilitzant la placa Arduino UNO i programat amb Arduino IDE de llenguatge C ++; el mostreig i l’anàlisi de resultats; i el disseny final de l’aula remodelada, també utilitzant SketchUp. L’espai seleccionat per dur a terme la investigació va ser una aula de 2n de Batxillerat de l’Institut Montilivi, on s’imparteixen classes a una trentena d’alumnes.

El robot creat per la Mariona li va permetre obtenir els valors mediambientals de l’aula mitjançant els sensors de temperatura, humitat, llum, CO2 i soroll. Els resultats, que es visualitzen a la pantalla incorporada al Robot, van mostrar nivells elevats d’humitat, i soroll, mentre que els nivells de temperatura i de llum, amb valors constants a causa de la il·luminació principalment artificial, es van mantenir baixos, tot i que es podrien millorar, en aquests casos, amb la possibilitat de regulació d’aquests paràmetres.

El robot permet obtenir els valors mediambientals de l’aula mitjançant els sensors de temperatura, humitat, llum, CO2 i soroll. Font: pròpia

 

Pel que fa a les concentracions de CO2 i TVOC (compostos orgànics volàtils), els resultats van evidenciar valors més favorables, a causa de la major ventilació de l’aula degut a la prevenció de contagis per la COVID-19. “A partir dels resultats del robot s’ha pogut comprovar que es podrien millorar les condicions de l’aula, augmentant la ventilació, la il·luminació; disminuint la humitat i el soroll; i regulant la temperatura “, assenyala Mariona.

Finalment, la Mariona va dissenyar una proposta de remodelació de l’aula, tenint en compte els factors de naturalitat analitzats i també considerant elements d’estimulació i individualització per crear un entorn més confortable.

 

Elements d’estimulació i individualització proposats per a la remodelació de l’aula. Font: pròpia

 

Cal destacar, que arran de la pandèmia que estem travessant i la seva influència en el dia a dia dins i fora de l’aula, la Mariona ha creat un accessori que pot ser d’utilitat a les aules: una caixa amb llum ultraviolada a l’interior per desinfectar objectes de l’aula i amb un sensor de temperatura per infrarojos a l’exterior per controlar les temperatures corporals dels alumnes, mesurant al canell.

Per finalitzar, la Mariona ens ofereix una reflexió sobre el valor de repensar els entorns educatius: “considero que tenir present aquesta relació entre l’espai i l’aprenentatge és de vital importància, i que s’hauria de començar a tenir més present en la creació de nous espais o en les remodelacions dels espais actuals. La unió entre pedagogia i arquitectura és necessària i, com s’ha vist en altres països, pot tenir grans fruits en un futur pròxim”.

 

Mariona Brusi Ferrés, estudiant de l’Institut Montilivi de Girona. Twitter: @marionabrusii

Aquest tipus d’iniciatives, contribueixen a la reflexió sobre com entenem els espais d’aprenentatge dels centres educatius i alhora porta a la generació de més i millors accions.